Loading...

L'equip

Descarrega el nostre document , inscriu-te i participa amb nosaltres

Descarregar

El pessebre vivent a Parets del Vallès

Sis anys després del primer pessebre vivent de Catalunya, a Corbera de Llobregat, Parets va fer seva aquesta tradició el Nadal de 1968.

Es va escenificar al porxo de la rectoria de la Parròquia de Sant Esteve, gràcies a la iniciativa del Centre Excursionista Parets. Cadascuna de les arcades acollia una escena diferent, l’anunciació als pastorets, el naixement i l’adoració dels Reis.

Aquella primera representació va donar pas uns anys després al pessebre vivent del bosquet de la Fàbrica. Ocupava uns 3.500 m2 d’extensió d’un paratge natural que el convertia en l’escenari més adient per al pessebre.

L’espectacle, organitzat per la Secció Pessebrista del CEP, es va iniciar en aquesta pineda el 1974 i es va mantenir almenys fins al 1979.

Aquell pessebre evolucionava cada temporada i incorporava noves escenes, construccions o personatges perquè el visitant hi trobés nous elements.

No hi faltava el naixement, l’anunciació, el mercat, la vida a les cases pairals… La nit del 5 de gener, després de la cavalcada pels carrers del poble, els Reis Mags venien a fer l’adoració al pessebre.

Tots els actuants hi col·laboraven de forma desinteressada, sacrificant unes quantes nits per temporada, les més fredes de l’any, amb una clara voluntat: fer viure als visitants un Nadal diferent.

Els dos primers anys, la direcció anava a càrrec d’Antoni Bertran. En la primera edició, presentada com “l’estrena d’una producció artística-plàstica”, hi van intervenir vint-i-sis personatges principals, a més dels àngels, els pastors i els dimonis.

L’any següent, els personatges principals van arribar a 44, juntament amb 25 pastors i 10 dimonis. El preu de l’entrada al recinte era de 25 pessetes.

L’any 1976, Bertran va deixar pas a Esteve Mas en les tasques de direcció general. En aquella edició, 80 joves actors i actrius donaven vida a diferents personatges bíblics, amb quatre representacions els dies més assenyalats de Nadal. En l’edició següent, hi van intervenir 40 homes, 65 dones, 35 nens i 28 nenes, en companyia d’animals com ara ases, vaques, gallines i xais.

Els animals els cedien els pagesos del poble. Els bens, per exemple, eren de Can Tomàs i el vedell, de Can Vila. Precisament, el vedell es va escapar en una ocasió i va estar perdut tota una nit, fins que l’endemà va aparèixer prop de la carretera de Sabadell a Granollers.

Els sis anys de pessebre estan farcits d’anècdotes i de curiositats. En aquest sentit, l’artista Pepet Ribas va trobar una solució molt singular per evitar el perill de l’ús del sofre a l’escena de l’infern. Fent proves, va descobrir que les serradures torrades sobre una planxa de ferro feien espurnes quan es llençaven al foc i s’aconseguia el mateix efecte que el sofre sense cap risc per als infants.

A més dels efectes musicals i d’il·luminació, que anaven a càrrec d’especialistes locals, es feien servir molts materials i estris per recrear l’escenografia més adequada, com ara una gran caldera a la zona de l’infern de les que es feien servir a pagès per fer el vi bo.

També es comprava mel a l’engròs i es feien gerres petites que es venien com a records per recaptar fons destinats al pessebre.

L’èxit d’aquest espectacle únic va animar tothom a millorar encara més els quadres escènics i a introduir innovacions per aconseguir un pessebre més viu i la incorporació de nous actuants.

En el número 8 de la revista Tenes, de desembre de 1977, un article signat per Pere Vila fa referència al “treball i enginy del mig extingit CEP i altres grups per portar a terme el pessebre vivent”. En el mateix article s’assenyala que “el nombre d’actors, la majoria quitxalla, serà superior als 110”.

En el número 9 de la mateixa revista, de data gener de 1978, un altre article posa de manifest “l’esforç, poques vegades reconegut i moltes criticat, que fan dos grups, la majoria joves, per fer el pessebre i la cavalcada de Reis”. L’autor de l’article, que signa amb les sigles CMR, afirma que aquestes activitats “donen, de veritat, vida al poble”, com demostra el centenar de persones que s’uneixen per a la representació, juntament amb “més persones que no es veuen però es palpen”.

El 1978, els dies de representació del pessebre es van ampliar a cinc, en horari de set a dos quarts de nou del vespre. L’any següent, però, es va fer l’última edició del pessebre vivent. Es posava fi així a sis anys consecutius d’escenificació a Parets del naixement de Jesús.

Història de l’Agrupació Pessebrista Parets

L’afició als pessebres ve de lluny a Parets, ja que la gent gran sempre ens explica com feien el pessebre a casa seva, però la història del pessebrisme comença els anys seixanta, quan un grup de gent vinculada a la Parròquia de Sant Esteve i al Centre Excursionista Parets (CEP), fa el primer pessebre monumental d’estil popular a sota l’església de Sant Esteve, durant tres anys.

Més endavant, a la dècada dels setanta, el grup dels Patrullers va fer el pessebre durant tres anys. Més tard, Patrullers i CEP el van fer junts dos anys al local del CEP. En aquesta època també es van fer uns petits quadres de pessebre vivent a sota les arcades de la rectoria.

Després d’un temps sense pessebre, aquest grup de gent, juntament amb la secció de teatre del CEP i altres col·lectius del poble, decideixen fer per Nadal el primer Pessebre Vivent al bosquet de la Fàbrica, en una extensió de 3.500 m2.

En el període de 1980 a 1985 no hi va haver activitat pessebrista.

A partir de 1986, un grup de pessebristes es va animar a fer de nou el pessebre popular sobre taula. Primer van ser Joan Olivé, Joan Palou, Esteve Mas i Joan Ramon, a qui més tard es van unir Ambròs Martorell i Marc Macià.

En aquell moment hi havia una estreta relació d’amistat entre un actiu pessebrista, Joan Olivé, i el regidor de Cultura d’aleshores, Joaquim Esteve, que estava molt interessat a recuperar el pessebre al poble.

Així, Olivé, juntament amb Esteve Mas, un altre històric pessebrista local, van iniciar una nova etapa del pessebre a Parets, de la qual se celebren ara 25 anys de vida.

Es van sumar a la iniciativa Joan Palou i Joan Ramon, que provenien del món dels diorames, i Ambròs Martorell, que anteriorment també havia fet pessebres.

Tots junts van fer el primer pessebre sobre taula d’uns 40 m2 de forma angular, que va anar creixent any rere any fins arribar als 300 m2.

Aquest fet els va permetre la inscripció en el Llibre Català de Rècords l’any 1996 amb el rècord del pessebre sobre taula més gran de Catalunya. En la resta d’edicions, la mida del pessebre ha oscil·lat de 180 a 230 m2.

El pessebre es pot admirar al local municipal de sota la plaça de la Vila. Es tracta d’una estructura fixa de taula sobre cavallets que es pot veure mitjançant uns finestrals de vidre. Fins i tot s’ha construït un carro elevador perquè les persones amb discapacitat física puguin gaudir del pessebre.

El muntatge escènic es canvia cada any, però es manté l’estructura que el suporta. Sovint, el paisatge s’inspira en la comarca del Vallès.

D’entre el material que s’utilitza, hi ha suro en planxes, 5.000 kg de sorra, terra de diferents colors, de 100 a 150 m2 de molsa, herba del camp, branques per simular els arbres, de 3.000 a 4.000 litres d’aigua circulant pel riu i el llac en un circuit tancat.

Des de 2004, l’Agrupació treballa amb porexpan, un material més lleuger, per a la construcció de cases i muntanyes. En l’estructura actual hi ha una gran quantitat de material reciclat.

El fons d’edificis consta de 50 unitats fetes de guix, cartró i porexpan de diferents estils i models.

Precisament, l’any 2004, amb motiu del milcentenari de Parets, es va fer un pessebre monumental singular, amb la incorporació d’algunes innovacions com l’efecte visual de dia i nit. També es van afegir els fenòmens de pluja i neu en algunes zones, amb el soroll d’aigua i de trons.

En els darrers anys s’ha incorporat el so d’ambient d’animals (vaques, ocells, gossos, etc), i els efectes de boira baixa, una carbonera amb fum o una sínia amb el ruc fent voltes.

L’Agrupació compta amb un fons de 1.000 figures de mides diverses que van de 8 a 22 cm, comprades a les fires de Santa Llúcia i de la Sagrada Família, i a diferents figuraires. Els reis actuals són obra de Carles Delgado.

L’any 2009, una representació del pessebre de Parets va participar a la Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears a Tarragona. Per a aquella ocasió es va construir un mòdul de 5×25 metres i es va fer un audiovisual que es va exposar a les voltes del Circ Romà amb un gran èxit de públic.

Diversos membres de l’Agrupació també han participat com a ponents en taules rodones sobre el pessebre tradicional a Palau-solità i Plegamans. El director Esteve Mas i els responsables de la part elèctrica, Salva Martí i Raimon Turull, hi han intervingut en representació de Parets.

Actualment, l’Agrupació està formada per 14 persones, que podeu veure a la fotografia del peu de pàgina. També cal esmentar altres antics col·laboradors del pessebre, com José Luis Pozo i Antoni Puigdelliura.

X Biennal del pessebre de Catalunya

Amb motiu del 1.100 anys de Parets del Vallès, l’Agrupació Pessebrista va demanar a la Federació Catalana de Pessebristes la celebració de la Biennal del Pessebre de Catalunya l’any 2004.

Va ser un projecte molt arriscat per a nosaltres ja que no treballem els diorames i depeníem totalment de les aportacions que desinteressadament ens fessin les agrupacions pessebristes.

Una vegada tancada l’exposició vam fer balanç de l’experiència, que per a nosaltres va ser molt positiva.

En total es van exposar 45 diorames cedits per 18 agrupacions i pessebristes a títol personal, tots de força qualitat amb figures de renom con ara Castells, Carratalà, Delgado, Mayo, etc. Les mides anaven de 60×60 cm fins als 2×3 m.

Unes 12.000 persones van gaudir de l’exposició de la Bienal juntament amb el nostre Pessebre Monumental.

Gràcies a aquell esdeveniment, vam tenir l’ocasió de conèixer molts pessebristes ams els quals vam intercaviar coneixements i impressions tant de diorames com del nostre pessebre tradicional.

Va ser tan gratificant i positiva l’experiència que vam pensar continuar fent, a partir del Nadal de 2005, una petita exposició oberta a tots els que hi vulguessin col·laborar.

Acabarem donant les gràcies a tots els pessebristes per la seva col·laboració, sense la qual no hauria estat posible poder fer la X Biennal de Pessebres. També als que aleshores formaven la Federació, perque en el seu dia van confiar en la nostra Agrupació atorgant-nos l’organització de l’exposició.

Agrupació Pessebrista Parets

 

  • 42a TROBADA PESSEBRISTA DE CATALUNYA I BALEARS. 16 D’ OCTUBRE DE 2011. CELEBRACIÓ DEL 25è ANIVERSARI DE L’AGRUPACIÓ PESSEBRISTA. 21 GENER 2012.

                              

42ª TROBADA PESSEBRISTA DE CATALUNYA I BALEARS

 

El dia 16 d’ Octubre de 2011 va tenir lloc a Parets del Vallès la Trobada que cada any es celebra en una població de Catalunya amb la col·laboració de la Federació Catalana de Pessebristes.

Vam tenir la col·laboració per part de l’Ajuntament del nostre poble, d’altres Associacions Pessebristes participant en les exposicions de Diorames i entitats del poble. També van participar-hi :

Els figuraires :

 

  • DANIEL JOSE PONS
  • CARME CARBÓ VALETTE
  • MARÇAL CASANOVES
  • MONTSERRAT MASSAGUÉ
  • COM
  • TERRISSAIRES DE CALDES

 

  • Jaume Gorina amb els seus treballs en paper reproduint edificis locals i d’altres llocs.
  • Carme Farré  amb el treball a punt de creu amb totes les figures del pessebre

(naixement, reis, pastors, bou, mula, àngel, etc.)

  • Mañosa amb l’ aportació de la seva col·lecció de figures de Calvaris dels reconeguts figuraires Germans Castells
  • Manel Font  de Sant Pere de Torelló amb l’ aportació de 12 diorames de Calvaris fets per ell i els senyors Joan Puig, Lluis Rius., Josep Pagespetit
  • De Sant Hilari Sacalm ens van cedir dos Diorames de Calvaris del Sr. Joaquim Planas i Ester Polo
  • En quant als diorames exposats a la sala del local del Pessebre hi van participar:

 

Sr.Nicolau Casals:  Diorama i figures   de  Roda de Ter

Sr. Jordi Ramón i Yaniris Almonte: Figures Montserrat Ribes  de Parets del Vallès

Sr. Pep Baig Nogués:  Figures de Carles Delgado,  Assoc. Pess. De Vilanova i la Geltrú

Sr. Manel Font Gómez: Diorama i figures, Agrup. Pess. S. Pere de Torelló

Sr. Antoni Garí Durán: Figures  Germans Castells, Assoc. Pess. Vilanova i La Geltrú

Van assistir a l’acte de benvinguda els Presidents de les Agrupacions i Pessebristes acompanyants, l’Hnble. Sr. Ferran Mascarell i Canalda Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ilm. Sr. Jordi Turull i Negre Diputat de la Generalitat de Catalunya, Sr. Salvador Jorba i Nadal Delegat del Govern de la Generalitat, Sr. Lluís Puig Gordi Director del CPCPTC (Centre promoció Cultural Popular i Tradicional de Catalunya), els quals també realitzaren una visita a les tres exposicions de la Trobada i el Pessebre  Monumental.

  

El programa de la Trobada va ser el següent:

8 a 8,30 h. Entrega d’ acreditacions al Pavelló Municipal

8,30 a 9 h. Cercavila amb els Gegants i Grallers cap al Parc de la Linera

9h. Esmorzar

10h. Benvinguda als assistents, intervenint en l’acte l’Hnble. Sr. Ferran Mascarell, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Josep Maria Porta President de la Federació Catalana de Pessebristes i el Sr. Sergi Mingote Alcalde de Parets del Vallès.

Tot seguit en cercavila en dirigim a la Plaça de la Vila per assistir a  Missa a l’Església de Sant Esteve, concelebrada per el Rv. Sr. Josep Àngel Saiz Meneses , Mossèn Josep Maria Turull i Mossèn Francesc Xavier Farrés.

10 H. Obrim les exposicions de la Sala Cooperativa amb exposició dels treballs del Sr. Gorina i dels figuraires convidats .

Sala Can Calio amb exposició de 12 Diorames de mida gran dels pessebristes col·laboradors.

Pessebre Monumental de 230 m2. Més exposició de Treballs a punt de creu, figures del escultor Sr. Traité, treballs dels alumnes de les escoles del poble, Calvaris i diorames petits.

A la sortida de Missa es va procedir a la Benedicció del Pessebre per part del Sr. Bisbe.

11,30 H. a 14 h. Van tenir lloc a la plaça diferents actuacions del Grup de Ball de Gitanes, Colla de Gegants i Grallers.

14 H.  Dinar de Germanor al pavelló municipal.

16 H. Entrega de l’obsequi  commemoratiu a cadascuna de les Agrupacions assistents a l’acte (és una reproducció en vidre del naixement que hi ha a la porta lateral de l’església, obra de Federico Marés).

I per finalitzar:

Fi de festa amb el Grup de Diablets i el Grup de Teatre “Som i Serem”, fent el traspàs del fanalet a l’Agrupació de Lleida, que el proper any serà l’encarregada de celebrar la 43ª Trobada de Pessebristes.

Traspàs del fanalet a l’ Agrupació Pessebrista de Lleida feta per els Srs. Josep Mª Porta i Joan Olivé

Entrega del record commemoratiu que es va donar a cada un dels representants de les Agrupacions

Pessebristes assistents.

 

A la preparació dels actes hi van participar o col·laborar les Entitats i persones següents:

  • Ajuntament de Parets del Vallès.
  • Federació Catalana de Pessebristes.
  • Josep Maria Porta President de la Federació Catalana de Pessebristes.
  • Julià Arjona de l’Agrupació Pessebrista de Palau Solità i Plegamans.
  • Andreu Coll de Vic.
  • Carlés Tarragó de l’ Associació Pessebrista de Tarragona.
  • Josep Traité i Compte Escultor , Acaurelista i Pessebrista d’ Olot.
  • Joan Seguer ex.alcalde de Parets del Vallès.

Les entitats

  • Comissió de Festes
  • Protecció Civil
  • Grup de Gegants i Grallers
  • Ball de Gitanes
  • Festuka
  • Grup de Diables i Diablets
  • Grup de Teatre Som i Serem

Altres Col·laboradors

  • Juli Bosch
  • Joan Vila
  • Mercè Alcaina
  • Ramón Talarn
  • Joan Martí
  • Andreu Forns
  • Salvadó Arabia
  • Josep Cirera

Els Voluntaris:

  • Protecció Civil
  • Roger Portella
  • Joan Mollfoyeda
  • Mercè Macià
  • Jordi Comorera
  • Enric Rial
  • Joaquin Fernández
  • Francesc Guiu
  • Eduard Guiu

L’ assistència a l’acte va ser de 247 persones (prou bona, però sempre podent-se millorar). En total van assistir representants de 32 Associacions Pessebristes de Catalunya i també la no federada de la població de Boltaña, a la província d’Osca.

Els actes de la festa van estar coberts per la televisió  i radio local VALLÈS VISIÓ i RAP 107 a més dels diaris comarcals.

Creiem que tothom va poder gaudir d’un dia festiu amb altres pessebristes compartint informació, idees i coneixent la nostra població.

A l’ Associació Pessebrista de Lleida que serà on es celebrarà la propera Trobada, els desitgem molta sort.